Descàrrega la nostra taula d'identificació de riscos laborals associats als llocs de treball.
MESURES DE CONTROL/PREVENTIVES
Si vols saber més sobre els efectes de les emissions de fum dièsel sobre la salut, revisa el nostre article.
Les mesures de control o de prevenció de l’exposició s’han d’aplicar segons un ordre de prioritat i en funció de la seva efectivitat.
1. Substitució de l’agent cancerigen per un altre o bé per un altre procés que no sigui perillós o que ho sigui en un grau menor. Aquesta actuació és obligatòria sempre que sigui factible.
En el cas de les emissions de motors dièsel, la substitució es pot basar en la utilització d’altres tipus de tecnologies més netes, com, per exemple, electricitat, gas natural comprimit, propà, etc.) per a l’obtenció d’energia.
Els motors elèctrics no produeixen emissions a l’ambient i, a més, fan menys soroll i no augmenten la temperatura dels llocs de treball. La substitució per aquest tipus de motors n’eliminaria el risc (reducció del 100%).
2. Tancament de procés: consisteix a evitar la dispersió de l’agent a l’aire que respira el treballador situant el procés dins un sistema tancat amb evacuació de l’aire i un altre de tractament i evacuació a un entorn segur per evitar que els agents provoquin danys al medi ambient o en la salut pública.
En el cas dels fums d’escapament dièsel, es podria aplicar a llocs de treball amb equips o maquinària fixos, com, per exemple, compressors, generadors o altre tipus de màquines estàtiques.
En aquest cas, és important dissenyar correctament el tancament i la instal·lació d’evacuació de fums mitjançant obertures o reixetes de ventilació perquè no tornin a entrar al lloc de treball.
3. Reducció de l’exposició a un nivell tan baix com sigui tècnicament possible: es tracta d’implantar mesures tècniques i organitzatives perquè l’exposició es redueixi tant com sigui tècnicament possible.
Aquesta obligació implica que no n’hi ha prou d’assolir nivells d’exposició per sota del límit d’exposició professional establert, sinó que cal anar més enllà i aplicar-hi totes les mesures disponibles, i una de les més eficaces a l’hora de reduir-la és renovar les flotes de vehicles antics.
Els vehicles de nova tecnologia poden emetre fins a un 99% menys de partícules que els tradicionals gràcies a la implantació de sistemes de control d’emissions complexos.
Una altra mesura senzilla i eficaç consisteix a reduir al mínim el nombre de motors que estan funcionant simultàniament en un entorn, motiu pel qual es poden establir procediments que indiquin instruccions d’aturada dels motors que no siguin imprescindibles. Per als motors que sí que ho siguin, es pot valorar la possibilitat de situar-los a l’exterior.
Una altra forma de controlar les emissions és escalfant els motors a l’exterior o en llocs ben ventilats, ja que els motors freds generen una quantitat més elevada d’agents químics perillosos.
L’aplicació d’un programa de manteniment exhaustiu dels motors és una mesura clau per reduir-ne les emissions, especialment pel que fa als sistemes de subministrament de combustible, però també en tot allò que fa referència a altres components del motor i dels sistemes de tractament d’emissions.
La instal·lació de filtres portàtils als tubs d’escapament pot ser útil en operacions puntuals, com ara proves en fàbrica, inspeccions, càrrega de vehicles o qualsevol altra operació que s’hagi de dur a terme en entorns sense la ventilació adequada i on no es pugui implantar cap altre tipus de mesura.
La implantació d’un sistema d’extracció localitzada és especialment útil quan s’utilitzen equips que produeixen emissions en espais interiors, com ara tallers, garatges, centres d’inspecció de vehicles o túnels.
Es poden usar sistemes d’extracció —portàtils o en forma de canonades flexibles— que cal situar als tubs d’escapament dels vehicles per evitar que les emissions es propaguin pel lloc de treball.
La ventilació general ajuda a diluir la concentració de les emissions de motors dièsel. Als llocs de treball tancats i fixos, és imprescindible projectar i mantenir correctament el sistema de ventilació general.
Quan la renovació de l’aire no sigui suficient de manera natural, es pot recórrer a sistemes de ventilació forçada o mixta per garantir aquesta renovació.
Una altra manera d’evitar o reduir al mínim l’exposició dels treballadors consisteix a situar-los en cabines tancades amb sistemes de filtratge de l’aire d’entrada i, si cal, sistemes de climatització que evitin haver de tenir les finestres obertes.
Finalment, es podria optar per utilitzar un control remot. Aquesta mesura permet al treballador operar un equip dièsel des d’un lloc més segur, com ara una àrea amb una ventilació millor o una cabina o sala de control aïllada de les emissions.
4. Equips de protecció individual: els equips de protecció respiratòria no s’han de fer servir com a única mesura de prevenció. Han de ser la darrera opció preventiva i abans s’han d’aplicar totes les mesures tècniques anteriors possibles.
Els equips de protecció respiratòria adequats són els que cobreixen la meitat de la cara, o tota, i que compten amb una combinació de filtres adient per protegir contra partícules, vapors orgànics i gasos: filtres d’alta eficàcia per a partícules (P3) i d’alta capacitat per als filtres contra gasos/vapors (classe 3).
ALTRES MESURES PREVENTIVES
En els treballs amb risc per exposició a emissions de motor dièsel, s’han de complir un seguit de mesures preventives establertes al Reial decret 665/1997, com ara:
• Higiene personal (article 6).
• En cas d’exposicions accidentals i no regulars (article 7).
• Vigilància de la salut dels treballadors (article 8).
• Obligacions pel que fa a la documentació (article 9).
• Informació a les autoritats competents (article 10).
• Consulta, informació i formació als treballadors (articles 11 i 12).
Necessites ajuda amb les mesures preventives de les emissions de fum dièsel? A Previntegral som la teva empresa de prevenció experts a fomentar salut i benestar dels treballadors. Contacta amb un dels nostres assessors ara.
