dilluns 12 de desembre 2022

Emissions de fum dièsel: Mesures preventives

 

MESURES DE CONTROL/PREVENTIVES

Les mesures de control o de prevenció de l’exposició s’han d’aplicar segons un ordre de prioritat i en funció de la seva efectivitat.

1. Substitució de l’agent cancerigen per un altre o bé per un altre procés que no sigui perillós o que ho sigui en un grau menor. Aquesta actuació és obligatòria sempre que sigui factible. En el cas de les emissions de motors dièsel, la substitució es pot basar en la utilització d’altres tipus de tecnologies més netes, com, per exemple, electricitat, gas natural comprimit, propà, etc.) per a l’obtenció d’energia. Els motors elèctrics no produeixen emissions a l’ambient i, a més, fan menys soroll i no augmenten la temperatura dels llocs de treball. La substitució per aquest tipus de motors n’eliminaria el risc (reducció del 100%).

2. Tancament de procés: consisteix a evitar la dispersió de l’agent a l’aire que respira el treballador situant el procés dins un sistema tancat amb evacuació de l’aire i un altre de tractament i evacuació a un entorn segur per evitar que els agents provoquin danys al medi ambient o en la salut pública.

 
En el cas dels fums d’escapament dièsel, es podria aplicar a llocs de treball amb equips o maquinària fixos, com, per exemple, compressors, generadors o altre tipus de màquines estàtiques. En aquest cas, és important dissenyar correctament el tancament i la instal·lació d’evacuació de fums mitjançant obertures o reixetes de ventilació perquè no tornin a entrar al lloc de treball.

3. Reducció de l’exposició a un nivell tan baix com sigui tècnicament possible: es tracta d’implantar mesures tècniques i organitzatives perquè l’exposició es redueixi tant com sigui tècnicament possible. Aquesta obligació implica que no n’hi ha prou d’assolir nivells d’exposició per sota del límit d’exposició professional establert, sinó que cal anar més enllà i aplicar-hi totes les mesures disponibles, i una de les més eficaces a l’hora de reduir-la és renovar les flotes de vehicles antics. Els vehicles de nova tecnologia poden emetre fins a un 99% menys de partícules que els tradicionals gràcies a la implantació de sistemes de control d’emissions complexos.


Una altra mesura senzilla i eficaç consisteix a reduir al mínim el nombre de motors que estan funcionant simultàniament en un entorn, motiu pel qual es poden establir procediments que indiquin instruccions d’aturada dels motors que no siguin imprescindibles. Per als motors que sí que ho siguin, es pot valorar la possibilitat de situar-los a l’exterior.


Una altra forma de controlar les emissions és escalfant els motors a l’exterior o en llocs ben ventilats, ja que els motors freds generen una quantitat més elevada d’agents químics perillosos.


L’aplicació d’un programa de manteniment exhaustiu dels motors és una mesura clau per reduir-ne les emissions, especialment pel que fa als sistemes de subministrament de combustible, però també en tot allò que fa referència a altres components del motor i dels sistemes de tractament d’emissions.


La instal·lació de filtres portàtils als tubs d’escapament pot ser útil en operacions puntuals, com ara proves en fàbrica, inspeccions, càrrega de vehicles o qualsevol altra operació que s’hagi de dur a terme en entorns sense la ventilació adequada i on no es pugui implantar cap altre tipus de mesura.


La implantació d’un sistema d’extracció localitzada és especialment útil quan s’utilitzen equips que produeixen emissions en espais interiors, com ara tallers, garatges, centres d’inspecció de vehicles o túnels. Es poden usar sistemes d’extracció —portàtils o en forma de canonades flexibles— que cal situar als tubs d’escapament dels vehicles per evitar que les emissions es propaguin pel lloc de treball. 


La ventilació general ajuda a diluir la concentració de les emissions de motors dièsel. Als llocs de treball tancats i fixos, és imprescindible projectar i mantenir correctament el sistema de ventilació general. Quan la renovació de l’aire no sigui suficient de manera natural, es pot recórrer a sistemes de ventilació forçada o mixta per garantir aquesta renovació.


Una altra manera d’evitar o reduir al mínim l’exposició dels treballadors consisteix a situar-los en cabines tancades amb sistemes de filtratge de l’aire d’entrada i, si cal, sistemes de climatització que evitin haver de tenir les finestres obertes.


Finalment, es podria optar per utilitzar un control remot. Aquesta mesura permet al treballador operar un equip dièsel des d’un lloc més segur, com ara una àrea amb una ventilació millor o una cabina o sala de control aïllada de les emissions.

 

4. Equips de protecció individual: els equips de protecció respiratòria no s’han de fer servir com a única mesura de prevenció. Han de ser la darrera opció preventiva i abans s’han d’aplicar totes les mesures tècniques anteriors possibles.
 

Els equips de protecció respiratòria adequats són els que cobreixen la meitat de la cara, o tota, i que compten amb una combinació de filtres adient per protegir contra partícules, vapors orgànics i gasos: filtres d’alta eficàcia per a partícules (P3) i d’alta capacitat per als filtres contra gasos/vapors (classe 3).

 

MESURAR L'EXPOSICIÓ. LÍMITS D'EXPOSICIÓ PROFESSIONAL

La publicació del Reial decret 427/2021, de 15 de juny, ha suposat la inclusió dels treballs que impliquin exposició a emissions de motor dièsel a l’annex I del Reial decret 665/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens o mutàgens durant la feina i, per tant, dins del seu àmbit d’aplicació. A causa d’això, a l’hora d’avaluar l’exposició i les mesures de control que cal aplicar s’han de tenir en compte les exigències d’aquesta normativa, que, a més, inclou un valor límit d’exposició vinculant per a l’exposició diària de 0,05 mg/m3, mesurat com a carboni elemental, de compliment obligat a partir del 21 de febrer de 2023 o del 21 de febrer de 2026, al sector de la mineria i la construcció de túnels.

Per a aquells agents cancerígens o mutàgens que tenen establert un valor límit ambiental, l’avaluació de l’exposició per inhalació es basa en el mesurament de la concentració de l’agent químic a la zona de respiració del treballador, la ponderació del resultat d’acord amb el període de referència —normalment de 8 hores— i la comparació amb el criteri de referència establert, en aquest cas, el valor límit ambiental d’exposició diària (VLA-ED).
 

ALTRES MESURES PREVENTIVES

En els treballs amb risc per exposició a emissions de motor dièsel, s’han de complir un seguit de mesures preventives establertes al Reial decret 665/1997, com ara:


• Higiene personal (article 6).
• En cas d’exposicions accidentals i no regulars (article 7).
• Vigilància de la salut dels treballadors (article 8).
• Obligacions pel que fa a la documentació (article 9).
• Informació a les autoritats competents (article 10).
• Consulta, informació i formació als treballadors (articles 11 i 12).