L’embaràs és una etapa molt important en la vida d’una dona. Durant aquest període, el seu cos experimenta canvis significatius per acomodar el fetus en creixement. Tot i que la gestació és una situació fisiològica normal, en alguns casos pot esdevenir una fase de vulnerabilitat especial, motiu pel qual és fonamental protegir la salut i el benestar de la mare i el fill.
A l’entorn laboral, cal tenir en compte que hi ha determinats riscos que poden afectar negativament la salut de la dona embarassada i la seva descendència, per tant, cal prendre mesures per prevenir i reduir aquestes situacions.
La incorporació plena de la dona a la vida laboral ha fet que s’analitzés quina podria ser la influència d’aquesta activitat en el desenvolupament del fetus i veure si pot desenvolupar aquesta activitat durant l’embaràs tenint en compte que, actualment, pràcticament totes les professions poden ser exercitades per dones.
En l’àmbit internacional, la Directiva del Consell d’Europa 92/85/CEE considera la dona gestant, que hagi donat a llum o estigui en període de lactància com una treballadora especialment sensible i, per tant, cal adoptar mesures relatives a la seva salut i seguretat, i avaluar riscos específics d’exposició a agents, procediments o condicions de treball perilloses.
La Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) exposa que cal fer una avaluació per saber si la feina que fa la gestant comporta algun risc per a l’embaràs en funció dels paràmetres següents:
- Tipus de feina.
- Condicions i horari laboral.
- Feines que requereixen l'estat físic de la dona.
- Característiques ambientals.
- Materials que es manipulen.
Per prevenir i reduir els riscos laborals que afecten l’embaràs i la lactància, és fonamental prendre mesures de prevenció, és a dir, eliminar o reduir l’exposició als riscos laborals tant com sigui possible, amb especial atenció als riscos ergonòmics, la manipulació manual de càrregues, químics, biològics, radiacions, temperatures extremes, etc. En alguns casos, això pot implicar l’adaptació del lloc de treball o la reorganització dels horaris laborals, i en altres, la utilització d’equips de protecció personal.
És important que la treballadora comuniqui que està embarassada a les persones amb responsabilitat en prevenció de riscos laborals, com ara el servei de prevenció, el seu delegat o el servei de vigilància de la salut, i a l’empresa per dur a terme les mesures preventives necessàries per evitar l’exposició a riscos laborals i adaptar el lloc de treball, i en cas que no es pugui fer, tramitar la prestació per risc d’embaràs per protegir la salut de la dona embarassada i la del seu fill.
Diversos estudis han demostrat que és important mantenir uns nivells baixos d’estrès, flexibilitat d’horaris amb els descansos suficients i equips adequats per a manipulació de càrregues i postures forçades, tot això per evitar una fatiga i un estrès excessius.
Finalment, és important que les dones embarassades rebin la informació i el suport necessaris per prendre decisions informades sobre la feina durant l’embaràs. Les empreses poden proporcionar informació sobre els riscos laborals per a les dones embarassades i les mesures que poden prendre per protegir la seva salut i la del seu nadó.
L’embaràs és una situació fisiològica normal, però també pot ser una època de vulnerabilitat especial per a elles. Les empreses han de garantir que les dones embarassades estiguin protegides al lloc de treball i prendre mesures per prevenir riscos laborals i ajustar-ne les condicions, si escau. Si es promou un ambient de treball saludable i segur, les empreses poden garantir que les seves empleades embarassades continuaran amb la seva activitat laboral de manera efectiva i sense posar en risc la seva salut i la del seu nadó.