Riscos més rellevants en el sector carni - Part ll

Com ja sabem, després de llegir "Els riscos més rellevants en el sector carni - Part l", aquest sector presenta una alta accidentalitat a conseqüència de les condicions de la seva activitat.

En aquest article, seguim amb els riscs més rellevants subjectes al sector carni i les eines més eficients per valorar i evitar les seves conseqüències.

4. ESTRÈS TÈRMIC (FRED/CALOR)

L’exposició a temperatures altes o baixes al lloc de treball pot ocasionar des de situacions de desconfort que generen incomoditats i són motiu de queixes i denúncies per part dels treballadors, fins a hipotèrmies o cops de calor, segons si l’exposició és al fred o a la calor.

Cal remarcar que la velocitat de l’aire pel que fa a l’emplaçament del treballador pot provocar, especialment en sales refrigerades, més situacions de risc i incomoditats, i ser causa de baixes laborals per contingència comuna (refredats, contractures musculars...).

En la indústria càrnia l’entorn és majoritàriament refrigerat, amb temperatures ambientals que poden estar per sota de 0 °C (en cambres de congelació), i es passa de temperatures positives entre 0 i 6 °C en sales de manipulació i elaboració (classificació, especejament, aireig...) a més elevades, on no es requereix refrigeració (sales d’evisceració, sacrifici i recepció dels animals vius...).

L’RD 486/1997 estableix, a l’annex III, les condicions dels ambients de treball i s’especifiquen el rang de temperatura ambiental en la realització de treballs lleugers (14-25 °C), el d’humitat relativa (entre 30 i 70%) i la velocitat de l’aire pel que fa al treballador (per exemple, 0,25 m/s en treballs en ambients no calorosos i 0,5 m/s en treballs sedentaris en ambients no calorosos).

El mateix annex III també especifica, al punt 4, que “a efectes de l’aplicació del que estableix l’apartat anterior, hauran de tenir-se en compte les limitacions o els condicionants que puguin imposar, en cada cas, les característiques particulars del lloc de treball determinat, dels processos o les operacions que s’hi desenvolupin i del clima de la zona on estigui ubicat”.

Podem interpretar, per tant, que en la indústria càrnia, en aquelles sales on els processos de manipulació requereixen una temperatura i una humitat determinades (per al compliment de la seguretat alimentària), esdevenen limitacions o condicionants davant de les condicions ambientals establertes per l’RD 486/1997.

Aquesta limitació no exclou l’obligatorietat d’avaluar el risc i prendre mesures de prevenció.

En ambients amb calor, és aplicable el mètode WBGT, i en ambients amb fred, el mètode IREQ (d’aïllament requerit de la roba).

L’objectiu d’ambdós mètodes és determinar si existeix risc d’estrès tèrmic, segons les condicions ambientals existents i d’acord amb la despesa metabòlica en el treball que es realitza i la roba utilitzada.

Avantatges de realitzar l’avaluació de l’estrès tèrmic al lloc de treball

• Permet quantificar el risc d’acord amb una metodologia reconeguda i prendre les mesures preventives o correctores més adients.
• S’objectiven les possibles queixes i denúncies dels treballadors a l’hora d’avaluar el risc de manera quantificada a partir d‘un mètode reconegut.
• En l’adopció de mesures preventives o correctores, es pot millorar el confort dels treballadors i, per tant, el seu benestar físic i psíquic a la feina, i reduir la sinistralitat laboral i/o les baixes per contingència comuna.

Important. L’avaluació de l’estrès tèrmic mitjançant metodologia reconeguda (WBGT o IREQ) és imprescindible per realitzar l’avaluació específica en situació d’embaràs.

5. MANCA DE FORMACIÓ ESPECÍFICA DEL LLOC DE TREBALL (ART. 19 LPRL) 

La formació específica per al lloc de treball és una obligació de l’empresari, d’acord amb l’article 19 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals.

La formació i la informació (art. 18 LRPL) són dues obligacions bàsiques de l’empresari vers els treballadors i el punt de partida perquè el treballador conegui els riscos i les mesures de prevenció al seu lloc de treball.

L’RDL 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (LISOS), estableix, a l’article 12 punt 8, que la manca de formació i informació és una infracció greu perquè es tracta “d’un incompliment de les obligacions en matèria de formació i informació suficient i adequada als treballadors vers els riscos del lloc de treball susceptibles de provocar danys per a la seguretat i la salut, i sobre les mesures preventives aplicables, tret que es tracti d’infracció molt greu conforme a l’article següent”.

La gradació de la quantia de la sanció imposada per la LISOS per manca de formació i informació als treballadors és la següent: “Les infraccions greus amb una multa en el grau mínim són de 2.451 a 9.830 €; en el grau mitjà, de 9.831 a 24.585 €, i en el grau màxim, de 24.586 a 49.180 €.”

A banda de l’obligació legal de fer la formació del lloc de treball, quins avantatges hi ha a l’hora de fer la formació als treballadors?

• Coneixen els riscos del seu lloc de treball i les mesures de prevenció, però també els fem partícips de la prevenció, i amb una formació de qualitat podem millorar la seva cultura preventiva i participació activa.
• Si estan tots formats al més aviat possible, en la seva incorporació evitem el risc de grans sancions econòmiques per part de l’administració laboral i, en cas d’accident laboral, s’evitarien situacions compromeses, fins i tot amb responsabilitat penal.

6. EXPOSICIÓ AL SOROLL 

Els equips de treball són fonts de generació de soroll. En l’ambient laboral, el treballador està potencialment exposat al soroll. Per determinar el nivell d’exposició, cal un mesurament higiènic del soroll (sonometria o dosimetria) que ens el quantifiqui.

La normativa que regula la protecció dels treballadors davant l’exposició al soroll i les obligacions de l’empresari és l’RD 286/2006.

És important determinar el nivell d’exposició al soroll per concretar les obligacions de l’empresari, atès que venen donades segons si se superen o no determinats valors (fixats a l’RD 286/2006).

En cas que sigui preceptiu l’ús de protecció auditiva, cal conèixer prèviament el nivell d’exposició per escollir l’atenuació de protecció necessària.

A banda de l’obligació legal de l’empresari d’avaluar l’exposició al soroll, quins avantatges hi ha a l’hora de fer els mesuraments higiènics de soroll (sonometria o dosimetria)?

• Afavoreix l’establiment d’una cultura preventiva que els treballadors perceben i, per tant, se’ls facilita el camí per a la motivació i la participació activa envers la seguretat i la salut a la feina.
• Es facilita l’establiment de mesures preventives més adients que amb una avaluació general sense cap mena de quantificació del nivell d’exposició.
• Amb l’establiment de mesures preventives i correctores (amb nivells de soroll elevats), s’afavoreix la reducció de l’estrès laboral davant ambients sorollosos i es genera un ambient de treball més confortable.
• Es redueix el risc per als treballadors, amb el temps, de pèrdues d’audició que poden derivar en malalties professionals.

Important. L’avaluació de l’exposició al soroll a través de mesuraments higiènics (sonometria i/o dosimetria) és imprescindible a l’hora d’avaluar el risc específic en situació d’embaràs.

7. RISCOS DERIVATS DE L'ÚS D'EQUIPS DE TREBALL (TALLS I ATRAPAMENTS)  

Un dels riscos més greus en la indústria alimentària ve per la utilització inadequada dels equips de treball o bé per un ús d’equips de treball que no compleixen la normativa aplicable en l’àmbit de la seguretat i la salut en el treball.

Utilitzar equips no conformes amb la normativa i/o que s’utilitzen de forma insegura pot esdevenir en danys potencialment greus en els treballadors en forma de talls, amputacions i/o atrapaments de parts del cos, entre altres riscos, com, per exemple, projeccions, cremades, contactes elèctrics...).

Es tracta de riscos potencialment molt greus que, a banda de la seva afectació als treballadors, pel seu ressò social poden derivar en altres perjudicis per a l’empresa (valoració de clients, imatge pública quant a cultura preventiva de l’empresa, visió de l’empresa per part de l’autoritat laboral...).

La base legal de seguretat i salut d’equips de treball és l’RD 1215/1997, que defineix, als annexos I i II, les disposicions mínimes aplicables als equips de treball i les disposicions que fan referència a la utilització dels equips de treball, respectivament.

Els nostres tècnics avaluen els equips de forma individual i ressegueixen tots els punts que es tracten en aquestes disposicions dels annexos I i II, i, per tant, s’avalua cada equip de treball de forma específica.

Davant la identificació de determinats riscos en equips de treball que requereixen una adaptació de l’equip a la normativa esmentada (RD 1215/1997), i independentment si l’equip de treball compta o no amb marcatge CE i declaració CE de conformitat, es proposen mesures correctores generals, l’especificació de les quals s’escau en l’àmbit de l’enginyeria. Disposem de partners especialitzats a assessorar en el disseny tècnic adequat que cal per a aquesta adaptació.

Avantatges de fer una avaluació de riscos individualitzada per a cada equip de treball

• S’evita fer una avaluació de riscos general per tipologia d’equip de treball. L’especificació permet identificar els riscos reals que origina l’equip de treball i focalitzar-ne les mesures de prevenció.
• Atès el cost de les possibles mesures correctores, una avaluació específica permet a l’empresa planificar temporalment i econòmicament l’execució de les mesures perquè es basa en informació concreta.
• Es redueixen en gran mesura els riscos més greus en la utilització dels equips de treball i, per tant, hi ha menys sinistralitat potencialment greu i una millora en la imatge de la cultura preventiva de l’empresa vers els treballadors, els clients, l’autoritat laboral i la societat en general.

8. RISC PSICOSOCIAL 

Es tracta d’un risc transversal present en tots els sectors d’activitat i llocs de treball.

La seva avaluació requereix una valoració quantitativa mitjançant una metodologia reconeguda (FPSICO, COPSOQ ISTAS 21...).

En termes generals, l’avaluació del risc psicosocial no està present en la majoria de les empreses, però arran de la publicació del Criteri tècnic 124/2021, sobre actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en riscos psicosocials, pren més rellevància per les contínues inspeccions realitzades en empreses.

En el criteri propi s’argumenta l’obligació legal d’avaluar el risc psicosocial i la necessitat de fer-ho a través d’una metodologia reconeguda.

Avantatges de fer una avaluació de risc psicosocial amb metodologia reconeguda

• A banda de ser una obligació legal i, per tant, susceptible de sanció si no es realitza, l’avaluació de risc psicosocial aporta informació envers factors de risc “no tangibles” que poden causar una afectació negativa en la salut mental del treballador, i que acostuma a ser l’origen de denúncies a l’empresa, rotacions de treballadors, conflictes entre treballadors i altres situacions, baixes laborals per contingència comuna amb un origen laboral.
• Avaluar el risc psicosocial i planificar la realització de mesures de prevenció mostra una imatge d’empresa que vetlla per la salut dels treballadors, no només en la salut física, sinó també psíquica.
• L’aplicació de mesures preventives arran d’una avaluació de risc psicosocial es tradueix en beneficis per a l’empresa: disminució de la rotació de treballadors i de les baixes per contingència comuna, reducció de la probabilitat de conflictes, argument davant l’autoritat laboral que s’ha exercit adequadament, sense passivitat per part de l’empresa, una avaluació i posterior aplicació de mesures preventives.